sábado, 30 de mayo de 2009

Una lectora y amiga

Esta es la carta que recibió Assumpta el sábado 28 de marzo de 2009 de su amiga Bel:

"Hola,
Gràcies per la dedicatòria i, ara sí, la meva felicitació com lectora gens decebuda. Fa mitja horeta que he acabat de llegir el vostre llibre i m´ha agrdat molt, molt poder viatjar amb la imaginació i enfonsar-me i viure cadascuna de les diferents històries que ens aneu regalant... I no confesso amb quina història, però també ha viatjat alguna llàgrima pel meu rostre mentre llegia, així que quan una hirtòria es capaç d´emocionar d´aquesta manera, alguna cosa especial té. I tu [Assumpta], tu m´has fet encogir el cor pensant en la pobre Penélope tancada al rentador, alhora que quan he sabut que ell tornava a la infelicitat m´he sentit alleugerida i molt trista perquè es un destí que no li desitjo, i he percebut totes i cadascuna de les sensacions del viatje del Mohamed i tot i el final trist m´he sentit feliç... No sé què més podria dir-te, Assumpta, que de debò penso que aquest es sols l´inici del camí per una colla d´escriptors que mereixen un foradet en aquest mon tant competitiu i dur com son les lletres del nostre país. Felicita´ls a tots de la part meva, dóna´ls-hi les gràcies, ara que he d´estar en repòs, per haver-me portat ben lluny del sofà i aquestes quatre parets.
I per tu, una fortíssima abraçada i un gran petó... Prometo estar allí quan presentis el teu segón treball.
Bel"

Hola,
Gracias por la dedicatoria y, ahora sí, mi felicitación como lectora nada defraudada. Hace una media hora que he acabado de leer vuestro libro y me ha gustado mucho, mucho poder viajar con la imaginación y adentrarme y vivir cada una de las diferentes historias que nos venís regalando... Y no confieso con qué historia, pero también ha viajado alguna lágrima por mi rostro mientras leía; y cuando una historia es capaz de emocionar de esta manera, alguna cosa especial tiene. Y tú [Assumpta], tú has hecho que se me encogiera el corazón pensando en la pobre Penélope encerrada en el lavadero, al igual que cuando he sabido que él volvía a la infelicidad, y en cada una de las sensaciones del viaje de Mohamed, e incluso con el final triste me he sentido feliz... No sé qué más podría decirte, Assumpta, que de verdad pienso que éste es sólo el inicio del camino para una cuadrilla de escritores que merecen un huequecito en este mundo tan competitivo de las letras de nuestro país. Felicítalos de mi parte, dales las gracias por haberme llevado bien lejos del sofá y de estas cuatro paredes
ahora que he de estar de reposo. Y para ti un fortísimo abrazo y un gran beso... Prometo estar allí cuando presentes tu segundo trabajo.
Bel


En nombre de todos, gracias por tus palabras, Bell.

No hay comentarios:

Publicar un comentario